LA MÚSICA I EL CARNESTOLTES

Un cop acabat l’any, quan s’acaba el cicle de Nadal, ens trobem amb el cicle de Pasqua, en el qual comença el Carnestoltes.

Però veiem quin és l’origen de tot això: El Carnestoltes té l’origen en les "Saturnalia" romanes, que s’originaren durant el Renaixement. Aquestes festes eren festes paganes que celebraven els esclaus i les classes pobres. Va passar el temps i ja a l’edat mitjana, el carnaval, ocupava un lloc fonamental entre les festes no religioses.

En l’actualitat, el carnaval, se celebra gairebé igual com ho celebraven fa uns quants segles: la gent se sol disfressar i fer tot tipus d’excessos, ja que més endavant tot això els estarà prohibit ja que arriba la Setmana Santa. Els dies típicament carnevalescos són els tres anteriors de Cendra. Malgrat tot, en un sentit més ampli, hom ha assenyalat altres dates com a començament de les alegries d’aquest període, i entre altres el del Dijous Gras o Llarder, la Candelera, Sant Antoni, El dia dels Reis o fins i tot Nadal, d’acord amb la dita popular que fa: "De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes".

El carnaval aboleix provisionalment les relacions jeràrquiques, els privilegis, les regles i els tabús, i genera un nou llenguatge públic, del gest i de la paraula, en el qual s’expressa la lògica del "món al revés", del "món capgirat", i sobretot del món al carrer. Avui en dia el carnaval es veu com una llicència controlada que tota societat necessita com antídot de la rutina i la quotidianitat, però que en definitiva serveixen per assegurar i garantir l’ordre establert.

El Carnestoltes és representat cada any per un ninot alegre i rodanxó, la Quaresma, la qual apareix caracteritzada com una vella xaruga, alta, desnerida i antipàtica, que té set canes, va tota vestida de negre i porta un bacallà en una mà i un cistell de verdura a l’altra. El simbolisme que es desprèn de la imatgeria popular és ben clar, perquè el temps de Quaresma és de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni.

Activitat 1

Piquem de mans, i quan la música para, les mans es col·loquen amb la forma del personatge que volem representar. Cada vegada que para canvia la posició (sempre essent el mateix personatge. Per exemple, de cargol, posant les mans al cap).

Una possible variació d’aquest exercici podria ser que el mestre/a digués com qui ens hem de disfressar (marieta com la Laura!, per exemple).

També podem caminar amb la música, de peu, i quan para fem / representem el personatge fent una estàtua.

Aquest és un exercici de so i silenci. Fa que hagin d’esperar per tal de manifestar o dir allò que volen.

Activitat 2

És un exercici de comptabilitzar síl·labes. Per exemple, fa-da o e-le-fant.

Amb aquest exercici, musicalment, treballem el ritme. Posteriorment, hi posem música. Cal remarcar, que d’interval que més recorden els nens és la tercera menor. La sexta, no obstant, també és molt important.

El mestre canta i ells endevinen a la casa de qui van (per exemple, a casa la marieta, l’elefant, la fada...). Els nens associen la música amb el personatge.

Activitat 3: CANÇÓ

La “coqueta amb sucre*” i “les titelles**”

“La coqueta amb sucre” l’hem dansat amb rotllana. És molt important tenir moltes variants de la cançó per tal de que no es faci repetitiva i monòtona: picar parts del cos i aturar-nos, fer serps, voltar, etc.

“Les titelles l’hem fet mimada o representada. Ho podem fer amb cercles. Amb aquesta cançó, entre d’altres coses, podem treballa rels nombres (tres salts, tres voltes...). Ho podem variar. És un recurs per aprendre els números.

* El seu nom vertader és “Qui la ballarà?”. És una cançó tradicional catalana. Llibre: “L’esquitx 4”.

** “Els petits bonics titelles”. Joan Llongueras. Glossa catalana. Llibre: “Jocs i cançons”, Editorial Boileau.

CD RECOMANAT: “La rítmica a l’escola”. Editorial Dinsic.

Activitat 4: EXERCICI PER ACABAR o DE RELAXACIÓ

Podria ser treure’s les disfresses, combinant-ho amb una música relaxant i tranquil·la.

Activitat 5

Utilització d’objectes de disfresses o que el Carnestoltes ens demana: ens passem, rítmicament, l’objecte (asseguts, drets, fent un cercle, una fila...). Ho fem amb músiques diverses, que tenen caràcter.

CD RECOMANAT: “Tot sona”. Editorial: Damaris Gelabert. Peça: el 4/4.

Activitat 6

Joc de la imitació: Ens anem passant missatges a ritme. Diem: “toc, toc!”, ens fan una tonteria i ho passem.

Un altre exercici d’imitació és fer una conga carnavalesca amb posicions diferents: tots imiten al mestre.

Activitat 7

Utilització d’instruments típics del subjecte que tractem i fer una desfilada. En aquest cas, al centrar-nos amb el Carnestoltes, destaquen els instruments de percussió. Deixem que els nens toquin. La meitat de la classe desfila i l’altra meitat toca.

Podem desfilar de diferents maneres. El mestre té una gran tasca, ha d’ajudar, entre d’altres coses, a que vagin per parelles, que segueixin les files...

Activitat 8

Tres instruments diferents ens indiquen l’acció que hem de fer. Per exemple, quan soni el plat, parem; quan sonin les xinxines, caminem; i quan soni el pandero, canviarem de direcció. Agafem uns instruments determinats tenint en compte el que estem treballant.

CD RECOMANAT: “Danzas fáciles”. Editorial Akal.

Activitat 9

Ens inventem un conte que tingui a veure amb quelcom surrealista del Carnestoltes. Podem treballar diversos continguts: altures dels sons, pregunta-resposta, dinàmiques...

Activitat 10

Hem associat un nom o una situació a un instrument. El toquem i l’hem de reconèixer dient el seu nom. Aquest mot s’ha de dir després de la frase “qui és / qui hi ha”, i llavors l’alumne respon. Es fa amb els ulls tancats i hi ha d’haver molt silenci.

Una possible variant seria tocant l’instrument i ubicant-nos a una posició o lloc. Per exemple, el triangle és un timbre i ens hem de col·locar com si toquéssim el timbre d’una casa (es treballen els hàbits d’ordre).

Activitat 11: Dansa Carnestoltes

En forma de joc, una persona té una escombra i la resta d’alumnes estan en parelles. Quan para la música, s’ha de canviar de parelles i no ens podem quedar sols.

Dita:

“Ara arriba el Carnestoltes,

tots sortim a donar voltes,

ens posem una disfressa,

cantem, ballem i fem fressa”.

CD RECOMANAT: “El Galop”. Peça: “El Carnestoltes”. Editorial: La Generalitat de Catalunya.

Com la treballem?

Hem picat el ritme sil·labejant.

Expressió verbal (què és una disfressa?). Cal contextualitzar-ho. Es treballa el llenguatge verbal.

Representació corporal / motriu, agafant temes: equilibri, mímica, paraules claus, etc.

CD RECOMANAT: “Carnaval” de Darius Milhaud” / “Carnaval”, de Camille Saint-Saëns

Activitat 12

Amb el CD del “Carnaval” de Camille Saint-Saëns...

Hem fet servir “les gallines”. Ens posem posar algun objecte representatiu: plomes, cresta... Hem intentat veure quines característiques veiem en l’obra: excitant, angoixant, imitació del so “coc-coc”, té unes parades. Ens hem imaginat que érem gallines, i a les parades ens hem posat “xuletes”, com les gallines.

També hem fet de tortugues. És una música relaxant, intimista, etc. Hem emprat un material, en aquest cas un drap, que ens ha servit per identificar la closca de l’animal. Hem fet moviments lents com els de la tortuga, amb la idea d’amagar-nos i sortir. Una altra idea, és veure el moviment de terra: arrossegar-se, amb els genolls i els colzes, de panxa al terra...

Finalment, hem fet de cangurs / conills. Hem saltat com aquest animal. A les parades, hem fet quelcom representatiu de l’animal: ensenyar les orelles, ens gratem, mirem, etc. També hi ha els peixos, el lleó, etc.