TREBALLAR EL LLENGUATGE MUSICAL

Primerament, cal remarcar que és important...

1. que el nen o nena es familiaritzi amb el nom de les notes.

2. crear-li un ordre mental.

3. introduir-li la funcionalitat de les notes (per què les fem servir: per tocar el piano, per cantar, etc.).

Activitat 1

Necessitem una excusa visual per dir les notes, en aquest cas peces d’escuma amb el nom de les notes. Anem muntant un castell amb les notes (construint una estructura). Comencem, ara per ara, de baix a dalt (és a dir, ascendent). Haurem d’anar preguntant els nens i nenes quina és la nota que tenim al davant, quina nota va al damunt, a baix de tot, etc. Però sempre fent preguntes constantment. És interessant, i per això aquest exercici és molt important, el fet que a mida va pujant la construcció (“el castell”) doncs també van pujant les notes.

Activitat 2

Hem après la cançó de “l’escala” amb les notes musicals i l’hem cantada conjuntament; la cançó diu així:

“ Totes les notes de l’escala han sortit a passejar

jo les he vistes com passaven i no paraven de cantar*”.

*podem anar variant aquesta paraula final per altres verbs que tinguin coherència: saltar, ballar, grimpar, etc.

Activitat 3

Donem un nom d’una nota a cada nen i nena i es desordenen de forma considerable. L’objectiu és que aquests nens i nenes hauran d’ordenar-se com un piano (si no tenim un piano podem ordenar-les en files o fileres diferents). El/la mestre/a dóna valor al què estan fent perquè cantar i tocar (les parts el cos del diferent nen/a) és una acció lúdica per als nens i nenes.

Activitat 4

Reconeixem les notes quan estem desordenats. El mestre dóna un nom de nota (igual que en l’exercici anterior) al nen i aquests estan col·locats de forma no homogènia per l’aula. Nosaltres, com a docents, donem una pista que consistirà com en una espècie de cadència amb els noms de les notes i l’alumne que li toqui dir la nota que té l’haurà de dir i quedar-se en una posició determinada.

En aquest cas el do, el re i el mi el dirà la docent i el fa serà nombrat per l’alumne que tingui aquesta nota asignada.

Exemple de cadència: DO, RE, MI.......... FA!!!!!

Activitat 5

Hem acabat donant ordres de diferents accions a les diferents notes, com per exemple: el do se seu al terra, el re es toca el nas, el mi es posa les mans al cap, el fa se’n va de cara a la paret, etc. Mica en mica, donem importància a que el nen i nena canti la nota musical que li toca o que li fem cantar.

Intentem presentar els valors musicals de dues maneres; de moment, només tractarem la primera i, més endavant, la segona que estudiarem. Aquesta primera forma de presentar els valors musicals és:

1. La presentació del valor (negra i corxera, al principi i més endavant la blanca) relacionant dobles i meitats (què va més ràpid, què va més lent...)

Activitat 6

Presentem i parlem sobre els diferents valors i hi relacionem accions que les fem.

• Negra: caminem sols perquè la negra va tota sola.
• Corxeres: anem de dos en dos perquè hi van, ens agafem de les espatlles.

Per avaluar, fem algun exercici de reacció i observem als nens i nenes: col·loquem, dins un cercle la figura negra i dins un altre cercle la corxera. La docent toca, amb el piano, corxeres o negres i els nens i nenes han d’anar a picar (amb les mans, però fluixet), al costat del cercle, la nota que la docent està reproduint al piano.

Activitat 7

Fem tres trens de nens i nenes. Cada tren té un valor per desplaçar-se: corxera, negra i blanca. Mentre un tren es desplaça la resta de companys i companyes observen com ho fan i la docent comenta coses sobre el tipus de desplaçament, quina figura creuen que el tren que s’està movent està representant, etc.

El pentagrama

Inventem una cançó que presenti un concepte a treballar (en aquest cas: el pentagrama). Aquesta cançó o rima és així:

“Ei, vosaltres! Què és això del pentagrama?

és la casa de les notes musicals

té 5 línies i 4 espais! »

Aquesta rima o estrofa, la podem acompanyar amb una sèrie rítmica fàcil per fer que quedi més bonic i així captar més l’atenció de l’alumnat.

Activitat 8

Dibuixem un pentagrama, amb guix, al terra. Ens col·loquem sobre les línies indicant una orientació (a la finestra és el principi (a baix) i a la porta és al final (a dalt)). Posteriorment, donarem ordres de col·locació.

Més tard, presentem els espais i ens col·loquem en les línies i els espais donant llibertat als nens i nenes (ells escullen on es volen col·locar). Podem introduir una de les moltes històries existents per desordenar totes les notes del pentagrama i això ens servirà perquè els nens i nenes puguin descol·locar-se i col·locar-se al lloc on li correspon.

Per últim, hem acabat la classe, aprenent una cançó: “Tinc un pardal”.

“Tinc un pardal

que sap cantar les notes

mi mi mi sol

canta aquesta cançó”.

Quan els nens i nenes ja siguin més grans, podem variar la tonalitat i canviar les notes que menciona la peça.

Activitat 9: Cançó

Hem cantat una cançó que porta per títol “Las hormigas” de Gloria Suárez de Deza.

Com les formigues, portarem la canya de diferent manera. Busquem maneres de desplaçar-nos marxant, de forma que la canya simbolitzi algun menjar que s’han trobat ( a sota del coll, a l’esquena, al cap...). Treballem molt els tres nivells corporals: el nivell baix (quan camines baixet), el nivell mitjà (el nostre nivell normal) i el nivell alt (estirant-nos, posant-nos ben drets). Tots amb fila, la cantarem i la ballarem.

“Las hormigas van de paseo

van y van bara-bara-bara,

las hormigas van de paseo,

van y van bara-bara-bán”.

“Por la calle arriba, por la calle abajo,

hoy no quieren trabajar” (bis).

Si tenim un instrument, associarem el nivell corporal que fem servir (més agut, càrrega lleurera; més greu, càrrega pesant).

També la podem cantar en català:

“Les formigues quan es pasegen,

van i van, bara-bara-bara,

les formigues quan es passegen,

van i van, bara-bara-ban”.

“Pel carrer ja pugen, pel carrer ja baixen,

avui volen descansar,

pel carrer ja pugen, pel carrer ja baixen,

en silenci marxaran”.

Activitat 10: Cançó

També hem cantat la cançó “Volta cap aquí”.

Amb aquesta cançó, ens enganxem per les canyes i sempre que haguem de voltar ens desanganxem. A la dreta, durem la canya. Quan digui “pica-pica...” picarem al terra amb la canya. Si en tenen quatre, picarem sempre al mateix lloc, si en tenim cinc, picaran a diferents llocs.

Sense la cançó, hem de fer-los fer: “volta cap aquí, m’agafo”. Ens podem inventar una part B de la cançó. És per voltar tota la rotllana. Hem de recordar que amb cançons molt breus, ens hem d’inventar una part B o part C. Ens inventem el final, de manera que piquen a llocs diferents el ritme: “pico amb el meu amic..”. És molt important que els moviments organitzats els fem i els desfem.

Activitat 11

Introduirem petites notes amb un carrilló. El mestre les pot cantar ajudant-se de l’instrument.

Activitat 12

Cantem un petit fragment amb “nu”. Després, fem aquests petits motius amb el nom de les notes. Uns miren mentre els altres ho fan.

Activitat 13

El mestre toca una nota i la diu fent “play-back”, i demanarà que el nen la identifiqui i la canti.

Activitat 14: CANÇÓ

Cal que fem moltes cançons que tinguin el nom de les notes. Per exemple, “Les notes musicals”.

“Jo conec les notes,

les notes musicals,

amb 7 noms les canto,

ara les sentiràs:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do”.

“Cada cop més ràpid,

jo ja les sé cantar,

sense equivocar-me,

les torno a recitar:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do”.

Activitat 15: CANÇÓ

“Do, si, la, sol,

canta, canta, rossinyol,

sol, la, si, do,

canta i no te mai por”.

Activitat 16

2a versió d’aprenentatge rítmic:

Agafo una cançó coneguda que ja hagin fet. En aquest cas, hem treballat una cançó que s’anomena “Los pollitos dicen”.

1. La recordem.
2. La piquem.
3. Busquem un moviment amb desplaçament per saber parar, perquè senti les frenades.
4. El mestre proposa ell un moviment i, després, deixa inventar.
5. Observem.
6. Picar els curts a un lloc i els llargs a un altre lloc.
7. Preguntem: “són tots els sons iguals?” (el mestre exagera molt els sons).
8. Quan tinc la resposta, dic “curt” o “llarg”, estirant un fil. Ho escric a la pissarra i ho interpreto un altre cop llegit. Puc superposar els valors on havíem escrit.

Activitat 17

Fem exemples amb la veu que ells imiten. Han de trobar-hi una utilitat, han de veure que és divertit.

Activitat 18

A aquestes improvisacions que el mestre fa, hi posarem moviment. Ho farem amb moviments del cos. Treballarem veu + cos. Per aquells nens que no acaben de sentir el so, els hi podem fer nosaltres. El mestre manipula el nen de forma divertida (inclús podem fer petits massatges).

Activitat 19

Intentarem dibuixar a la taula o al terra aquests dibuixos que hem fet amb el cos. Buscarem situacions quotidianes (alarmes, motos, pluges, un got d’aigua, motors...).

Activitat 20

Farem una escriptura dels sons que els nens han de seguir (muntanyes que pugen i baixen, línies contínues, discontínues, salts, sons que pugen i baixen...). Cal incloure-hi un final impressionant.

Activitat 21

Ens hem passat una pilota grossa o un globus i en el moment que el passem, diem el nom de la nota. Acabem a DO. Afegim “stop”, i quan ho diem, repetim la última nota. Ho fem perquè se’ls quedi aquella nota. Fem el mateix de manera descendent.

1. El mestre ajuda al principi.
2. El mestre, mica en mica, deixa de sentir-se-li la veu.
3. Si surt molt bé, el professor exigeix que només vol sentir la veu del nen que ho fa.

Podem dividir la classe en dues parts: la meitat ho fa i els altres ho corregeixen.

Activitat 22

Fem un dictat corporal. El mestre fa una petita frase i els nens la imiten. Ho fa fent passes endavant, endarrere o quedant-se al lloc.

Activitat 23

Fem un exercici de ritme lliure i amb dinàmiques (accelerandos, ritardandos...). El mestre ha “d’enbogir” amb el ritme perquè diverteixi. Fem petits motius amb la veu i els nens ho imiten.

Posteriorment, intentem incloure-hi percussió corporal –quelcom senzill, sinó no ho agafen-, per exemple, palmades. Ho podem fer asseguts o de peu.

Activitat 24

Hem buscat un símil de la natura (focs d’artifici, un terratrèmol, un secador...).

Els impressionistes van voler captar això en la seva música (Debussy, Ravel...).

Activitat 25

Utilitzem el ritme lliure + ritme estable. Per exemple, el coc-coc de la gallina i en un moment donat els fem saltar o picar a les cames, combinant-ho amb estabilitat rítmica

Activitat 26

També podem fer petites preescriptures a la pissarra.

Forma o fraseig

Un nen de cinc anys:

1. - Associar unes indicacions a uns moviments o desplaçaments amb la finalitat d’anar estructurant la seva ment.

La forma de la música no és només auditiva, sinó que també és una qüestió mental.

Construïm el pensament del nen donant indicacions molt clares d’accions fins a deixar-lo pensar tot sol. Cada vegada el deixem més autònom. Per treballar la forma musical, necessitem estructures molt simples. La música tradicional ens proporciona aquestes estructures simples i, progressivament, anirem introduint altres estils de música.

Activitat 27

Utilitzem una dansa que tots poden cantar (Cançó: “La Fira”). L’escollim perquè té una estructura regular (AA BB’). Donem dues indicacions i associem una acció o moviment per a cada indicació. Les indicacions poden ser visuals (cartrons de colors, gestos dels professors...) o verbals. Posteriorment, comencem a fer canvis sovint i divertits i, finalment, mostrem l’estructura. Després, deixem que els nens ho facin sols. Posteriorment, passem a un anàlisi intel·lectual, seiem al terra i deixem que el mestre faci les indicacions tot sol.

A continuació, dibuixem uns calaixos, vagons de tren, conjunts... i l’omplim a dins amb el número de pulsacions i les dibuixem. Intentem donar nom a aquests conjunts perquè no són iguals.

Finalment, els deixem sols i els preguntem: “quantes vegades es repeteix tot?”. Al principi, els podem ajudar i, poc a poc, els podem anar deixant sols.

Als cinc anys, els nens necessiten un estímul intel·lectual (estructures, símbols, signes...).